Enguany, hem assistit als assassinats de 77 dones i xiquetes. Assassinats perpetrats per delinqüents masclistes, la major part dels quals –desgraciadament– s’han suïcidat després de matar-les i no abans.Som conscients que parlem de terrorisme masclista. Si en 41 anys hi ha hagut 1.220 assassinats pel terrorisme polític, en 17 anys han sigut assassinades 1.255 dones a mans de les parelles o exparelles, víctimes totes elles del terrorisme masclista. Un terrorisme que el govern amaga, que ni tan sols mereix eixir en la premsa. Víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el del feminisme.Un terrorisme que augmenta mentre els governs central i autonòmic s’omplin la boca parlant del seu compromís en la lluita contra la violència cap a les dones, al mateix temps que retallen en els pressuposts un 24% d’inversió en polítiques d’igualtat i lleven 80.000€ del fons d’emergència per a víctimes de violència de gènere.Governs que exerceixen violència contra les dones en forma de retallades dels nostres drets sexuals i reproductius, amb custòdies compartides imposades, que ens deixen amb pensions de misèria, que consenten que es trafique en nosaltres i ens exploten. Governs que volen eliminar les competències municipals en matèria d’igualtat i prevenció i ajuda de violència de gènere. Violència que és exercida des de les mateixes institucions que haurien de garantir el dret a una vida digna.

I si l’educació és el primer pas per començar a lluitar contra aquesta xacra, el govern es trau una Llei, la LOMQE, que elimina els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans i matèries que els potencien i que són imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe.

Volem denunciar que el govern del Partit Popular intenta amagar de manera vergonyosa la realitat d’aquest terrorisme. Comprovem que hi ha més dones assassinades que les que arrepleguen les estadístiques oficials. La violència contra les dones augmenta fruit del rearmament del patriarcat que estem patint. Ocultar la realitat no farà que s’acaben les agressions i els assassinats, ans al contrari, potser n’hi haurà fins i tot més.

Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d’eixe infern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones.

Per totes elles: JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!